La dinastia Qing fou l’última dinastia que regnà a
la Xina entre 1644 i 1911. Els Qing no eren d’ètnia xinesa sinó manxú. Els
manxús eren descendents de les tribus jurchen (pobles nòmades que vivien a les
estepes d’Àsia septentrional) que un governant anomenat Nurhachi va aconseguir
unificar sota un complex sistema d’organització militar compost de vuit
estendards.
Quan els manxús arribaren al tron imperial de la
Xina, sabien que els xinesos sempre els veurien com uns usurpadors estrangers.
Tanmateix, encara que els emperadors manxús mai no van perdre la seva llengua i
les seves arrels culturals, la cort Qing esdevingué una gran patrocinadora de
la cultura i la llengua xineses, especialment l’emperador Kangxi que dugué a
terme grans obres d’historiografia, filosofia, llengua i literatura xineses.
Amb aquestes mesures, els emperadors Qing pretenien legitimar el seu poder tot
esborrant qualsevol imatge negativa d’invasió estrangera que poguessin tenir
els xinesos respecte els Qing.
Quan els occidentals pensem en imatges sobre la
Xina a l’època imperial, els primers referents que ens solen venir a la ment
provenen gairebé tots de la dinastia Qing que, paradoxalment, no era d’origen
xinès. Per exemple, la imatge tradicional dels
homes xinesos amb una llarga trena i la resta del cap afaitat. En
realitat, aquesta estètica fou una imposició dels manxús per a humiliar els
xinesos i, de fet, si algún xinès gosava tallar-se la cua, s’arriscava a ésser
condemnat a mort per decapitació.
El 1908 fou nombrar emperador de la Xina el fill
del príncep regent Chun, Puyi, quan encara només tenia tres anys. Tanmateix, el
1911 esclatà la Revolució de Xinhai i el 12 de febrer de 1912 el jove emperador
va haver d’abdicar convertint-se així en l’últim emperador de la Xina. Es
proclamava oficialment la República de la Xina el primer president de la qual
fou el doctor Sun Yat-Sen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada